Fa dos anys que es van celebrar les eleccions del 2023 i vint mesos que es va investir president Sánchez Castejón. Estem a mitjan legislatura. Sánchez fa més de set anys que està al capdavant del govern. I no hi ha eleccions anticipades, de manera que, el 2017 en farà nou, com els cercles angèlics. Va camí de superar González, que en va ser onze, i arribar a dotze, com els treballs d'Hèrcules.
Els únics vots que podrien fer caure Sánchez són els dels
catalanistes, que es passen el dia amenaçant amb l'abandó, però són el seu
suport més ferm. Més que el del quartet de la benzina de Podem. Són
independentistes, sí, però cuiden els seus interessos i, com l'ocell tero,
segons el gautxo Martin Fierro, “en un lao pegan los gritos y en otro ponen los huevos".
Ara, el govern del PSOE ha pactat amb si mateix una manera singular de finançament de Catalunya que pensa posar a disposició de les altres
comunitats autònomes, segons les seves respectives singularitats. Sona a joc de
paraules. I ho és. Però, com que es tracta de diners, ha desfermat totes les
fúries dels inferns. El bloc nacional s'afanya a combatre la fragmentació
insolidària de la pàtria per tots els mitjans. Espera comptar amb els muy y
mucho patriotes dins del PSOE per construir un front de Santiago i tanca
Espanya. En el llenguatge pla del carrer: que els de sempre paguin la festa.
Els partits independentistes aprofiten per barallar-se a
Catalunya, com sempre. ERC, desitjosa de provar que la investidura d'Illa va
ser un encert i no humiliació per por d'unes eleccions, diu que vigilarà de
prop el tràmit de l'acord bilateral. Junts, que no es dona per al·ludit, diu
que allò que no sigui el concert, no val la pena. Però cap dels dos preveu
conflictes de govern.
I n'hi ha per llarg. La tramitació d'aquest finançament, que s'ha de fer per les
vies legislatives ordinàries, es preveu atzarosa i complicada. Haurà de passar
tal quantitat de consells, comitès, comissions, amb els seus terminis, acords, votacions
i recursos que sens dubte omplirà la segona meitat de la legislatura. Aleshores, ens trobarem amb noves eleccions i potser s'haurà de començar de nou des de zero.
Mentrestant, aquesta participació de totes les parts interessades revelarà
uns interessos enfrontats que s'articularan com a majories i minories. I una
vegada més es farà realitat el que mostra una experiència de segles: que en res
es posa la majoria d'acord més fàcilment que en fer pagar la festa a la
minoria.
Des del diàleg dels melis hem avançat molt poc.