Com estava previst, va esclatar la rebel·lió
popular cantant el meu avi a capella. L'era d'internet no es poden fer
alcaldades ni en nom de la pau universal. Les xarxes s'han acarnissat amb
la batllessa de Palafrugell i li han organitzat una escridassada a ritme d'havanera.
Precisament la prohibida.
Quins motius van empènyer l'autoritat a aquest
cop de programa? L'acusació de proxenetisme de l'autor, a banda de
sobrevinguda, no està substanciada judicialment. La seva condició de militar
espanyol (suposant que s'hagi esgrimit en contra) és irrellevant perquè va
tenir dues cares. Va estar amb els facciosos a la guerra civil, però, després,
va ser actiu a la Unió Militar Democràtica. Els “úmedos”, com els anomenaven
els seus enemics d'armes.
Atacar l´obra per la personalitat de l´autor
és un ad hominem especialment insatisfactori quan l´obra és artística.
L'art, encara que sigui menor, té regles pròpies. Cal suposar, doncs, que la
prohibició del Meu Avi es basi en criteris de contingut.
Que el gènere d’havanera suposa una
idealització del passat colonial és evident, però no necessàriament
condemnable. I menys aquesta del Meu Avi que, si idealitza alguna cosa,
idealitza la derrota i la mort. A més, culpa als americans, els sempiterns
enemics.
És cert que tampoc no la protegeix la pàtina
del temps, com Els segadors, per exemple. Ni tan sols té un segle. Es va
publicar el 1968, entre moltes més que va compondre Ortega Monasterio. Però
aquesta va quedar, més que les altres. per què? Per la mateixa raó per la qual
es va popularitzar Els Segadors, perquè la gent la canta, la fa seva, la
converteix en part de la seva identitat.
Major pes té l'acusació que és una peça carrinclona,
embafadora. Però és que tots els cançoners populars són més o menys carrinclons.
Com els programes o les sèries de televisió. I ningú no demana que deixin de
cantar-se o d'emetre's. D'això se n'encarrega el temps.
L'important no n'és el contingut, sinó el
moment d'actuació de la consciència col·lectiva. Ja ho era abans. Ara ha
esdevingut un crit de guerra més. Cal ser insensible per no preveure la reacció
popular quan tanta gent està preocupada amb la pèrdua dels símbols identitaris
i l'acceptació d'altres forans.
Cal viure literalment d'esquena a la realitat.