Al principi va ser el no-verb. La batllesa, Ada Colau, anuncia amb pompa i circumstància que abandona el tuiter, tipa de rebre exabruptes. La batllessa d'esquerra, Ada Colau, doncs, demana el vot dels ciutadans, però els nega la veu i la paraula. Millor dit, no se la nega; simplement, no els escolta. Els barcelonins són ciutadans amb vot però sense veu. Perquè les xarxes són la veu de la ciutadania a l'esfera pública, l'àgora de la democràcia.
L'endemà la periodista Laura Rosell, des de la ràdio pública, se solidaritza amb l'alcaldessa en vaga d'interacció i anatematitza tuiter com un terreny "caníbal", sic. Quina soflama, per Toutatis!
És la perversa aliança de polítics i mitjans de comunicació, l'avantsala del feixisme. Tots dos, periodistes i polítics volen influir a l'opinió pública, volen que se'ls reconeix el dret a predicar i dir als altres el que han de fer, escoltar i pensar. Però els fa molta nosa que els critiquin. Volen vetar i censurar el que els desagrada perquè es pensen infal·libles. I fan propaganda: n'hi ha ara mateix més periodistes de partit als audiovisuals dictant opinió i ideologia que informant del que sigui.I amb total impunitat. Volen controlar el missatge i la resposta social,
per tornar-la als feliços temps quan havia de canalitzar-se a través
quatre cartes al director de les quals tres les escrivia el director.
Diuen que no, que no és la llibertat d'expressió la que els fa nosa,
sinó el seu abús. El llibertinatge, oi? El mateix que deia Franco, que
no havia de confondre's la llibertat amb el llibertinatge. Hi ha ànimes beneites que tot reconeixent que l'atac al tuiter és una immoralitat (venint de periodistes-funcionaris amb sou fix) i una bestiesa, afirmen que ambdós tenen part de raó i part de sinraó.
M'agradaria conèixer una sola sinraó de Tuiter que no sigui molt més gran als mitjans convencionals.
Les campanyes, els insults, els calumnies, les difamacions? Heu donat una ullada a periòdics com El Mundo, ABC, La Razón, Ok Diario? Heu escoltat mai la COPE o la ràdio de Jiménez Losantos? Heu mirat la televisió dels bisbes? Que han d'envejar aquests al "canibalisme" de les xarxes? I, a més a més, estan subvencionats i tenen contactes polítics des de la punta de la corona a les seves clavegueres.
D'altra banda, no cal restringir la llibertat d'expressió a les xarxes més del que es restringeix a la vida dita normal i totes dues estan limitades pel codi penal. Si algú pensa haver estat calumniat o alguna cosa encara pitjor, té el recurs al jutge.
Fins ara eren només els governs els que volien restringir la llibertat d'expressió a les xarxes. Ara se'ls han afegit els periodistes, els que, quan caien les neiges d'antan, lluitaven per la llibertat d'expressió, el dret fonamental pare de tots els altres que no són res si no es pot denunciar llur conculcació.
La llibertat d'expressió és la base mateixa de la democràcia, la base de la participació ciutadana, l'igual accés de tots a l'àgora a dir la seva.
Això és el que tuiter garanteix.
Això és el que els governs i els periodistes a llurs ordres volen tallar.
