 |
| Add caption |
El president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que ha oblidat a casa la corbata verda (de viva el rey de España!), es queixa amargament de l'absència del rei, far i llum de la Justícia al món sencer. Tothom sabia que el monarca estava aleshores segrestat pels bolxevics del gobierno, tancat a La Zarzuela, com Dànae a la torre. Només ha pogut trucar al seu fidel Lesmes per ploriquejar que li hauria agradat estar a Barcelona, quan tothom sap que ha sigut ell mateix qui ha demanat ser tancat per no haver d'anar in partibus infidelium i veure a la Colau.
L'esperpent ha continuat amb Lesmes queixant-se també perquè aquesta ignominiosa mesura trenca amb una tradició de... vint anys. Ok, res a dir. Ignominiós. Al país del Cid Campeador, vint anys són una tradició. Ho diu un paio que està en funcions perquè els propietaris de la judicatura espanyola no es posen d'acord sobre la renovació d'un CGPJ, sortit de l'hegemonia política de la dreta lladre. Pas mal, hein?
A la fi, la indignació ha esclatat unànime als generosos pits dels nous jutges, que han coronat (mai millor dit) la seva idea de la justícia amb un clamorós Viva el Rey! El de la corbata.
Un micròfon obert a la bona de Déu (el dels camins torsos) ha palesat la bèstia bolxevic del gobierno quan el ministre de Justícia, a un lapsus ha dit que els patriotes s'havien passat quatre muntanyes. Muntanyes nevades sens dubte.
El mateix ministre de Justícia, si tingués una mica de dignitat, obriria expedient per canviar el nom del seu ministeri a ministeri d'Espanya; res de Justícia, home. Daria prova de seguir la doctrina exposada per la suprema autoritat judicial del país, quan, a la fi del seu esperpèntic, doncs, hispànic, discurs, ha demanat als nous jutges que donin el màxim, no per la justícia, sinó per Espanya. Una, grande y libre.