Si no fos per la gravetat d'aquesta crisi i les seves conseqüències, per la desmesura de les accions de l'Estat, pel seu caire venjatiu, l'avís de la vicepresidenta del gobierno espanyol faria riure amb el riure sà que inspira el personatge d'Ubu a les comèdies d'Alfred Jarry. A cada cop que parla del que sigui, el cap de l'Estat, la monarquia, el tribunal suprem, el constitucional, hom espera sentir la veu d'Ubu, "merdre!". La vicepresidenta Calvo és l'avantguarda del surrealisme mesetari. Amenaçar a algú amb l'exclusió d'una taula que no existeix sembla gairebé un exercici de budisme zen.
En qualsevol cas és clar que el gobierno no té cap intenció de convocar la taula, però s'arroga el dret a decidir no només la composició de la seva banda sinó també la de l'altra. Es diu respectuós amb la divisió de poders. Si els jutges parlen, l'executiu calla. Però això és una mentida i un parany obvi. D'ençà de l'inici de la renovada repressió contra Catalunya, el gobierno (primer Rajoy i després Sànchez) va mobilitzar el poder judicial com una eina de repressió política; aquest poder, trufat de franquistes, es va prestar i demanar dos ous durs més. Els dos poders han actuat a l'uníson, sota la direcció d'uns jutges que substitueixen avui els militars com a arma de la metròpoli contra la colònia. No hi ha divisió de poders a Espanya, ni respecte pels drets dels ciutadans. Doncs, com diu la Declaració Universal de 1789, el país no té constitució. Té una seudoconstitució, que es fa valer contra els pobles que hauria de protegir. Aquesta immensa injustícia és Espanya
El pelegrinatge del MHP Torra a comparèixer a Madrid, davant la injustícia espanyola, recorda el relat de Kafka, "Davant la Justícia" i la impossibilitat d'accedir-hi. El cas del president Torra és encara més tràgic i simbòlic perquè no només no rebrà justícia, sinó injustícia.
Compareix el president desobedient, el cap d'un territori en permanent estat de mobilització (o tumult, sedició, rebel·lió, segon els fiscals i jutges "afinen" després els fets), al que cal escarmentar i mostrar qui mana aquí. Com que ja tenen prou presos polítics, els dos poders es conformen amb una inhabilitació, que és una mena de detenció domiciliària. I a tot això la repressió de la gent normal al carrer, del "small fry", no s'atura. Ans al contrari.
Per reprimir l'independentisme, l'Estat espanyol fa valer tots els seus recursos, siguin legals o no, les clavegueres de l'Estat, l'acció conjunta de jutges i governants i, si de cas una llei d'il·legalització d'organitzacions independentistes, que ja ha estat presentada i rebutjada...ara per ara.
Davant un atac tan brutal als símbols nacionals de Catalunya és inconcebible que uns suposats independentistes facin càlculs de rendiments electorals de partit o jugades amb forces polítiques de l'Estat espanyol que només volen (totes) la destrucció de l'independentisme català.
No sé quines seran les conseqüències de la inhabilitació, si n'hi ha. No sé si la gent sortirà al carrer i amb quins ànims però, sense dubtes, la pressió seguirà pujant.
Crec que la resposta del Parlament hauria de ser renovar la seva confiança en el MHP Torra, però no sé si gosarà fer-ho.